Windows Live Hotmail

Windows Live Hotmail

Remei per cremades....

Dinar d'aniversari Adrià.....

Aquest 23 de maig, l'adrià ha fet 6 anys.Com cada any,hem anat a dinar amb la family.Cada vegada anem a un lloc diferent,per això d'anar variant.
Doncs bé, aquest any hem escollit Can Subirans a Arenys de Munt.
Teníem taula resevada a les 14h del migdia,i a les 13'30 ja erem quasi tots per allà.Feia molta calor i el sol picava d'allò més,així q hem segut fora a les tauletes de plàstic i ens hem provist de 2 grans parasols,doncs els sol no s'aguantava,i hem demanat begudes fresquetes,tot fent temps a que arribés tothom i després entrar a dinar.
Tot el dinar ha trancorregut amb normalitat,tothom menjant i bebent,els nens aixecant-se de la taula,(com sempre)tant bon punt havien acabat els seus plats, per anar fora a jugar.
Al final del dinar,el meu pare s'ha sentit marejat i li ha dit a la meva mare q sortia fora a prendre l'aire.......i bluffffff,s'ha quedat pàlit, pàlit,i fins i tot ha perdut la consciencia durant uns 5 ó 8 segons.Imagineu-vos,jo encara era asseguda acabant el meu plat,i el meu germà m'ha avisat del q passava,i miro x la finestra del restaurant i veig a la meva mare...plorant....el meu pare assegut en una de les cadires de plàstic ,i gent al seu voltant.
Surto corrents i li veig la cara....deu meu!!! si sembla un mort!!!
Per sort,acabava d'arribar una noia amb la seva família per dinar,molt agradable,ens ha explicat q era enfermera i no ens ha deixat fins q ha trucat a una ambulancia,q en 15 minuts ha arribat.
Arribada de l'ambulancia:
baixen els ambulancieros....i es comencen a donar petons i abraçades amb l'enfermera q els ha trucat i que ha atès molt amablement al meu pare....
Jo "flipo"....la situació em supera....
De cop, veig al meu pare a l'ambulancia ficat on li prenen la presió i ma mare s'acomoda al seient del davant tot cordant-se el cinturó.....s'en van a l'hospital de Mataró,jo li demano les claus del cotxe per portar-los després de la moguda cap a casa i x anar a l'hospital..
Els demés, s'en van amb els nens aun parc d'aventura q hi ha més avall ,a fer tirolines i circuits en un bosc vertical......
Jo,m'ho perdo tot i m'en vaig amb ma germana Gemma i en Dani cap a l'hospital de mataró.
Arribem allà sense problema ,amb l'altra germà meu de guia amb el seu cotxe...i jo enganxada al seu darrera.
Un cop dins de l'hospital, veiem a un actor català: Eduard Farelo,q tbé estava d'urgencies......quines coses...
Un cop fetes les proves pertinents,i m'on pare ja estabilitzat, el donen d'alta i ja podem marxar cap a Barcelona ( a casa)
En l'informe posa algu així com qu ha tingut : un "síncope bagabal" o algu similar.....traduïnt:
una mena d'agobio,que dóna aquests símptomes....lloc tancat, calor, gent,angoixa, mareig,fins i tot pèrdua de consciencia...
Finalment, hem arribat tots a casa sans i estalvis.
Per fi he pogut provar el cotxe del meu pare,q fa només un anyet q se l'ha canviat.....
Mira, dintre de lo dolent,,,hem de treure lo bo.
Ara m'en vaig a dormir, q estic molt cansada!!!!
Nanit a tothom!!!!

On és la primavera??

Van anunciar q ja estava aquí la primavera,vem adelantar una hora en els nostres rellotges.
Molts , ja havíem desat la roba d'hivern més gruixuda, després d'uns dies fantàtics de sol i bonança.
Portem no se quants dies sense veure el sol.Això em deprimeix,plou, plou i plou,quin pal.
Tinc ganes de q surti el solet,de poder fer vida fora,d'anar a la platja,de fer servir les terrassetes...
Haurem d'esperar una mica més.
Continúa plovent, i demà i passat demà segurament per el q estàn dient els del temps.
Paciencia.....
Resumint,hem rescatat edredons,jerseis,jaquetes d'hivern....i és q fa fresqueta.....
Esperarem aviam que ens espera per Setmana Santa...aiaiaiaiiii
Bona nit!!!!

AL METRO..NO US DEIXEU ACORRALAR....

Explicaré el q li va passar fa uns dies al meu pare, de 72 anys,dins d'un vagó del metro.
Imagineu-vos la escena:
metro a tope de gent,el meu pare puja i es sitúa prop de la porta,on hi ha com una mena de reposa-culs.Doncs resulta q just en aquesta zona de les portes,la càmara de vigilancia no hi arriba,queda com un punt mort.
De sobte,se li col.loquen 3 paios com armaris per el seu voltant.Un se li posa just al costat,unaltra s'agafa ala barra posant-li el braç ,a l'alçada de la cara i tapant-lo pràcticament,ah i l'últim se li planta al davant.M'on pare es comença a posar nerviós i veu q alguna cosa extranya li està passant.Arriba a la seva parada i sense saber ben bé perquè,es posa la ma a la butxaca de la jaqueta abans de baixar i nota una ma dins la seva butxaca.Diu :treu la ma d'aquí COLLONS!!!!!! i llavors es gira i veu als paios mirant-lo amb cara amenaçadora.Baixa del metro,es dirigeix cap a casa,i va pensant en el q li ha passat.Arriba a casa tremolant com una fulla i li han de donar alguna cosa(tipus aigua del Carme) perque es refaci del ensurt.
La meva mare va dir, q mentre li anava explicant la historia,anava perdent la veu i tremol.lant.
Per sort,ni li van prendre res,ni li van fer res.
Li vaig preguntar per l'aspecte dels paios aquests.....més o menys ja m'ho imaginava..........
Paios de 1m80cm o 1m 90cm, ben vestits,amb jaquetes de pell,complexió forta,morenos,amb faccions dures(nas gros ).....Deduint....Kosovars o Rumanesos o d'algún país de l'est.
No us deixeu acorralar,intenteu posar-vos per el mig del vagó,és més segur i les càmeres estàn gravant.
I això és tot.
Bona nit!!!!

Ja Tik akí!!!!!

Uff,ara feia dies q no escribía,(és q no en tenía ganes)doncs a veure si em torno a animar i segueixo el ritme.
Sembla q arriba el bon temps,però no us refieu,q el Març ,Marçot...és un més fotudot.
Encara hi ha que arrossega la grip..d'altres ,costipats molt forts...i ja estàn avisant de les temudes
al.lergies,que estiguem preparats,pq com q aquest hivern ha sigut fred i plujós....tindrem al.lergies a dojo...i és q la primavera la sang altera.....
L'altra dia el meu fill .em va dir q no vol anar el curs q vé a l'escola gran....i jo li vaig preguntar el perquè....em va dir :és q no sé si sabré fer les feines del Virolai.
Jo li vaig dir q si,q no es preocupi q li ensenyaràn tot molt bé i aprendrà moltes coses.
Suposo q això li deu venir de família,lo de fer anar el coco vull dir,q a la meva family,en sóm especialistes.Ja està pensant en el q vindrà.
Res més,q aquest Dissabte tornen a baixar les temperatures,(ja ho deia jo abans...)i després tornaràn a pujar i així succesivament.
Ah, se m'oblidava,la setmana q vé torna a haver-hi entrega de medalles,com cada final de més...ja veurem com anem d'estrés i de nervis.No m'acaba de convèncer aquest sistema,però ja s'en ha parlat bastant del tema,i el Carlos em diu q no li doni tantes voltes a les coses..ja estem!!!!a lo de donar-li al coco,q les coses no són tant complicades,q nosaltres sóm els q les compliquem.
No sé,diferents punts de vista,tbé és bo sentir totes les opinions,però cadascú té la seva.
Apa ,doncs,fins unaltra estona.

SUPERMAMI!!!!

Això d'escriure cada día s'em fa difícil.Avui ha estat el día més tranquil.L'Adrià ha estat castigat sense parc i sense tele...i és q ahir va muntar la de Sant Quintín.Semblava la niña del Exorcista ,però en nen es clar.Així q la mami, es posa dura i no pensa deixar-li passar ni una.
A partir d'ara les coses se les haurà de guanyar i fer les seves feines....q si no ens posem les piles..això de fer de mama, no xuta ni a la de tres.
He estat reflexionant tot el dia i he decidit fer una mena de panell amb normes a seguir cada dia....ho hem fet a la pissarra de la seva habitació,,entre els dos,i la veritat és q avui ha estat suau com la seda.Es a dir, q he posat en pràctica consells de la Supernanny, q tantes vegades he vist x la tele.A final de més, farem el recompte i si ha sortit tot bé...hi haurà premi.M'ha demanat si podrà jugar a l'ordinador(ara fa molt temps q no li deixem)i mira...ben pensat...és un bon premi.
Li he explicat q les coses s'aconsegueixen demanant-les bé,sense rebequeríes ni plors, ni crits...ah i sobretot sense dir paraulotes,,,q últimament tenim un assortit repertori.
Que difícil es fa tot de vegades,i és q hi ha moments q em colapso,i no sé cap on tirar o per on sortir-m'en.
Suposo q m'ho haig d'agafar amb paciencia i calma,però amb fermesa.
Així és la vida,moments bons i tbé de dolents...seguirem lluitant com sempre,sense defallir....
i fent de supermami o supernanny....q al cap i a la fi,és el q toca no??
Demà més..aviam com va el dia.
Bona nit!!!!

DEMÀ SERÀ UNALTRA DIA....

Doncs jo avui, estic molt cansada,de coco sobretot....q he tingut una tarda de "megarxirabieta",que m'he quedat pallà.
S'em tanquen els ulls i no puc pensar amb claredat,o sigui q ho deixaré per demà o
demà passat,no m'ho vull imposar com una obligació,si no com una descàrrega i quan em vingui
de gust.
Apa doncs !!!
bona nit!!

PER ANIMAR-SE...

Avui, com quasi cada dijous,he agafat la moto x anar a dinar a casa els papes.....feia tant vent..q tenía la sensació d'anar volant.....
Havíem de cel.lebrar l'aniversari del meu pare,q va ser el passat 27 de Febrer.Ma germana s'encarregava dels regalets(pijama i jersei d'entretemps)i jo del pastís o algu similar on poder posar unes espelmes.Entro a una botiga de xinesos i aixxx...ara no m'en recordo si en fa 71 o 72..OSTI TU!!!!Mira per sid de cas,compro el 7,el 1 i el 2..per no ESPIFIAR-LA...En feia 72.
Quina memòria la meva.....ja em passa com la meva mare...q explico les coses varies vegades,se m'obliden d'altres,i és q l'edat ja ho té això,anem perdent neurones.
Ma mare malalta i amb antibiòtics,i és q la dona no aixeca cap,en surt d'una i n'enganxa unaltra.
M'on pare...aixxx m'on pare...és un cas apart.Té uns atacs de tos q fins i tot li fan mal les costelles..però NOOOORRRR, no va al metge,li agrada ser ell, el seu propi metge...parlo amb ell:
JO:papa, i no hauríes d'anar al metge???
PAPA:,nooo,jo ja em prenc...(OJO AL DATO):LA ACETILCISTEÍNA per expectorar,LA TOSEÍNA,per els atacs de tos,EBASTEL , quan tinc el nas taponat...PARACETAMOL, per el costipat i mal de cap...
JO:papa, t'estàs automedicant,hauríes d'anar al metge i que t'auscultés bé i et mirés...
PAPA: que no vaig al metge!!!(amb un to, ja com enfadat)
MA GERMANA:és q jo al.lucinuuuu,et prens el q et dona la gana, fas el q vols amb els medicaments!!!
JO:és inútil dir res, és un tossut i encara q ens desganyitem,no aconseguirem res.


Així són les coses i així us les he explicat..juasjuasjuas...(Això no ho diu el Hilario Pino??)

FARTA D'AQUEST HIVERN INACABABLE....

Unaltra vegda pluja, vent i fred....és q no s'acabarà mai aquest ditxós hivern???
Siii, hi ha molta neu aquest any,es pot esquiar(l'any passat va ser patètic de neu i d'aigua tbé)
Però és q aquest hivern,nedem en l'abundancia,de neu i agua vull dir...pq la part econòmica cada vegada està més xunga i preocupant.
No ens desanimem,aviat arribarà la primavera(que la sangre altera)i el solet i els vermoutets(.si la economía ens ho permet)a les terrassetes.
Avui l'adrià ha anat ben content a escola,doncs el seu pare li ha fet un DVD,amb informació de l'espai,les galaxies,planetes,el sol..etc...i li fa molta il.lusió.Es molt participatiu amb les coses,li agrada col.laborar.
Tornant a l'hivern i al fred...el q ha sigut bo...la clatellada de la factura de la llum...això si q ens ha deixat glaçats..mare meva...en ma vida havía pagat un rebut tant car com aquest.Però q hem fet...hem dormit totes les nits amb les llums obertes???o les estufes a tope nit i día??o el forn engegat a tothora???
Total, q de pagar entre 45 i 50 i pico euros,hem passat a pagar 200 i pico.Que no saben q hi ha crisi aquests d'endesa??? s'els hi enfot tres pepinos..aix..cogombres...és un abús tot.Clar, és q nosaltres no tenim calefacció,tenim 2 radiadorets d'oli..però es veu q gasten molta corrent..serà això doncs,,pq si no no m'ho explico..i tot i així no m¡ho acabo de creure q haguem gastat tant.
Tbé és veritat q aquest hivern ha fet molt fred i s'ha tirat més d'estufes...però vaja...
Esperem q comencin a pujar les temperatures,q de moment no pujen,si no q baixen...tornarem a pagar rebut astronòmic,doncs no se´si faràn la real o la estimada(kamelo total).
Vinga q surti ja el sol d'una vegada i ens doni una miqueta d'escalfor.
Salut!!!

Preguntes d'un nen de 5 anys...

Ja fa uns dies q el meu fill de 5 anys,comença a fer preguntes sobre moltes coses...però la d'aquest matí,ja m'ha deixat una mica "p'allà"..penseu q jo als matins necessito cert temps pq el meu cap comencia a funcionar amb normalitat,i no tinc masses ganes de xerrar ni d'altres histories.
ADRIÀ:mama,com es formen els nens a la panxa....
JO: a veure , un momentet.
ADRIÀ: mama, oi q dins de la panxa està tot fosc???
JO: si,està fosc....
Jo no se si li he sabut explicar bé..tot el matí q li estic donant voltes,però li he dit tal i com m'ha sortit en aquell moment...
JO: doncs quan el papa i la mama s'estimen,el papa li envía a la mama els espermas....q són petitets i amb una cueta,i van corrent uns quants,com si nedessin cap a `l'òvul de la mama,q és
rodonet,i es queden tots allà.Però només un pot entrar dins....
ADRIÂ: clar,jo...
JO: si , més o menys...llavors es va fent gran,gran, gran i poc a poc es va formant el bebé....
ADRIÂ: si, jo q era molt petit i em vaig fer gran a dins la panxa....
JO: si, Adrià...i després d'un temps vas nèixer.

No se si li he explicat prou bé...estic pensant ara,de buscar un llibre d'aquests q expliquen tot el procés pq m'ajudi una mica més a explicar-li i q ho entengui.

M'imagino q les preguntes aniràn en augment,ja veurem quina serà la següent...
També està en la edat d'anar preguntant....
Doncs ja sabeu.els q tingueu nens d'aquesta edat....estigueu preparats pq comença la batería
de preguntes...

Que tingueu un bon dia!!!!!!

Sylvi.

Sopar ex-companys escola quasi 30 anys després...

Doncs si,mitjançant aquesta eina q molts fem servir(Facebook),ens hem anat trobant uns quants amics,entre ells,antics companys de classe,i jo com a creadora de l grup,s'em va demanar q organitzés un sopar.
El sopar finalment es va fer el passat Dissabte 21 de Febrer,després d'uns quants embolics q vaig tenir a l'hora de fer la reserva,posterior anul.lació i finalment canvi de lloc del sopar,amb la ajuda inestimable dels meus amics Núria i jordi...q faría sense ells.
La trbada va anar molt bé, vem riure,vem recordar antigas "batallitas" i el temps va passar volant.Erem només 10,aviam si mica en mica anem trobant més gent i tornem a fer una trobada una mica més nombrosa.
Tots estavem nerviosos per veurens i ens feia molta il.lusió.
Fins la propera....

MAL COMENÇAMENT!!!

He començat la setmana malament,amb tot el cos adolorit,el nen m'està donant molta guerra,i és q ja no sé com tractar-lo.Perquè donen tanta guerra els nens de 5 anys??
avui he tingut tutoría amb la mestre,i ha anat millor del q esperava.
Resumint:a escola té un comportament correcte i a casa és unaltra història.I és q té un caràcter molt fort,de qui l'haurà heredat??
Paciencia m'han dit,però, i quan s'acaba la paciencia , que? eh?
Quan n'ésuna darrera de l'altra,de vegades tinc la sensació de q estic a punt d'explotar,i si m'he de contenir i no fer-ho.....on va a parar tot això??
Molt senzill,al meu punt feble,la meva esquena,cervicals i ronyonada.Encara estic adolorida,tot i q fa dies q m'estic medicant,i és q el nen pesa 23 kg i ja no puc amb ell,em desmunta!!!!
PACIENCIA,PACIENCIA... que he de comptar 1,2,3.....???
Intento parlar amb ell, i dic:ADRIÀ VINE Q VULL PARLAR AMB TU, CALMAT....
i ZAS em llença pel cap dos coixins,desmunta el sofà del menjador llençant els coixins per terra com si fós un POSESO,em torna a llençar els coixins,corre cap a la meva habitació,s'enfil.la al meu llit i agafa els coixins gegants q hi tinc al damunt i tornem'hi....em fot garrotada amb els coixins altra cop.
Estic esgotada,té una energía inesgotable....
M'en vaig a dormir q no puc més.
Bona nit!!!!

EM FEIA IL.LUSIÓ.......

Un grup de pares van proposar de disfressar-nos per Carnestoltes,ja q és l'ultim any q els nens estaràn al'escola petita(l'any q vé ja aniràn a la gran)i per fer caxondeo, es va proprosar una disfressa.Quan ja pràcticament està tot el material comprat per confeccionar la dita disfressa,no diré quina pq si no perd la gracia,ja ho diré més endavant,doncs resulta q el preu del material, puja més del q jo pensava,i total només ho portaría posat mitja hora.
CRITIQUES CASOLANES:
que si és massa pasta x fer el número,que si no ho trobo normal,q no queda bé, q si el preu és excesiu,q són 30 euros d'aquí, més 10 d'allà i q to va sumant.
RESUMINT:
Que ja no em fa il.lusió disfressar-me pq me l'han fet perdre ,es clar q tota la culpa és meva,pq d'entrada ja hagués hagut de dir q jo no em disfressava,però és q vull estar a totes i no pot ser.
La vida és així,i avui es clar li havía de dir a les altres mares q no comptin amb mi,després d'haver anat ahir a buscar el meu tros de FOAM per construir una part de la meva disfressa.
Pensava q s'enfadaríen amb mi, i tot el diumenge vaig estar donant-li voltes,com de costum...penso massa les coses i menjo molt el tarro,no hi puc fer més sóc així.
Entre el mal d'esquena q he passat , q encara m'estic empastillant,la discusió amb el meu respectiu,el seu mal humor per lo de la seva mare ingressada i jo q estava com una figa flor.....
avui només tenía ganes de plorar.Estic tonta....
I ara ja m'en vaig a sobar q les parpelles tbé se m'han relaxat amb el Myolastàn aquest i ja haig de fer esforços per mantindren desperta....TOYDROGÀ!!!!!
NANITTTT!!!!!!!!!!!!!!

SANT VALENTÍ I EL JAPONÈS!!!!

Aquest matí hem anat a fer la passejada amb el gegant Raimundi de l'escola,hi havía força gent,i el Raimundi el portava el Jordi(pare de l'Anna Villén).Ens hem trobat a la Xènia,Nil, Àlex, la Lluna ,Anna,Mar,Margarita.....Ha estat força bé
Per la tarda hem fet alguna compra i al vespre hem decidit,ja q és sant Valentí anar els 3 a sopar a un japonès,l'Adrià. eñ Carlos i jo.Jo no hi havía anat mai encara i em feia il.lusió.
Al entrar al Restaurant, força penya,quasi totes les taules plenes,però quedava una tauleta per nosaltres.Hem demanat dos menús d'aquests de cap de setmana q consta de 4 plats.L'adrià tota l'estona cridant: SUSHI, SUSHI,SUSHI,SUSHI....I nosaltres: calla, no cridis q aquí no es pot cridar,q la gent està tranquil.la sopant.Altra cop...SUSHI;SUSHI....
Per fi van arribant els plats i....ostres només hi han palillos....els palillos de l'adrià, han anat per terra com 10 vegades,ha provat una salsa i com q picava ...ha escupit..imagineu-vos el show....
després porten els fideus,i es clar l'adrià,més fideus fora el plat q dins,doncs ell s'els volía menjar amb els palillos....jo q ja m'emprenyo,començo a recollir-li els fideus de la taula i li poso dins el plat,es mosqueja...i enganxa uns fideus amb els palillos de tal manera,q un fideu(llarg)vola dels palillos del nen a l'esquena d'un noi q hi havía en una taula propera.......jo, em tapo la cara ...el Carlos i jo ens comencem a descollonar de riure...no hi ha per menys,,,
Per sort el fideu ha caigut a terra...el q no sé ,és si la parella del noi q estava de cara a nosaltres,ha vist la jugada del fideu....Quina vergonya!!!!!!!
Es q el q no passi anant amb nens....i és q hi ha una dita q diu...
QUIEN CON NIÑO SE ACUESTA...MOJADO SE LEVANTA...

Salut i bona nit!!!!

LA MALEDICCIÓ DEL PARKING!!!!!! SEGONA PART

Aquest Diumenge tornem a entrar al parking,l'Adrià i jo baixem del cotxe i al Carlos aparca a la plaça.Sortim del parking pijant el botó per activar el mecanisme d'apertura de la porta automàtica i sortim.Llavors entre un senyor mentre comença a tancar-se la porta,jo q ho veig faig: AYAYAY!!!!! i l'home ajup el cap i comença o còrrer per poder passar i q la porta no li doni al cap.Imagineu-vos el q vé a continuació.......
L'home d'uns 50 i pico d'anys´, es fot de morros a terra completament estirat,boca avall.No s'aixeca,entro corrents per ajudar-lo,però li dic q no s'aixequi tot sol,q s'esperi q es pot marejar,crido al Carlos i li dic q m'ajudi a aixecar-lo,(no vegis el q pesa l'home,un culló de mico)i es clar es mareja i el fem seure fora q li toqui l'aire.El Carlos l'acompanya a casa,sembla q té mal al ombro o al braç.
Avui me l'he trobat a la farmacia amb el braç en cabestrell i amb un picot de receptes del metge,li anava a preguntar com estava ,però,amb la trompada no es deuría quedar amb la meva cara i no m'ha dit res,jo,tampoc.
Ara cada vegada q entro al parking o surto, vull sortir depressa, no m'agrada estar-m'hi gaire,no sigui q en torni a passar alguna....

CONCLUSIÓ:

ELS PARKINGS NO M'AGRADEN!!!!!!!!!!!!!!
ANEU AMB COMPTE.....JEJEJEJE

LA MALEDICCIÓ DEL PARKING!!!!!! PRIMERA PART.

Estic fent el sopar i m'he recordat d'una cosa q ens ha passat aquest cap de setmana passat.
Bé,primer explicaré unaltra més llunyana.
Un cap de setmana entrant al parking on deixem el cotxe,va entrar un veí amb una Scoopy.
És un xicot jove d'uns 30 i pico anys i té una alçada d'un metre85cm aprox.Després de xerrar animadament una estoneta amb ell,ens disposem a sortir del parking i el xicot,engega la moto i arrenca......de tal manera q la moto rellisca...es fot una òstia considerable i xoca amb una de les columnes del parking.Queda estès a terra,inmòbil....
Jo amb un ensurt de por,amb les cames tremol.lant,ens acostem a ell i el cridem i no es mou, ni parla,no diu res....em penso q s'ha mort...angoixa total,suor freda.....
El Carlos s'acosta i el toca,i el nen i jo mirant l'escena dantesca sense moure'ns,jo estic paralitzada.Per fi , el xicot aixeca un braç i ens diu q no l'aixequem, q el deixem un moment ajegut a terra.Finalment el Carlos l'ajuda a aixecar poc a poc i li diu si està bé, q si vol l'acompanya a l'hospital,el noi diu q no,q està bé.
Després, ja a casa,ho comentem i li dic al Carlos la sensació q he tingut.Em sembla q quan el noi perd el control de la moto,és com si s'ahgués marejat abans de caure o hagués perdut el món de vista.Llavors el Carlos em diu q és possible,q aquest noi va tenir un accident feia un any i que havía estat de baixa força temps....
Tot va acabar bé,per sort.

RARA...RARA...

Aquest matí m'he aixecat rara...mal de clatell,lleuger mal de cap,però clar, ahir vaig anar a dormir tardet,(poques hores de son).
Al llarga del dia el mal de cap s'ha anat agreujant i m'he pres un ibuprofè,ha trigat a fer-me efecte.
L'Adrià ha tingut un dia tranquil,s'ha portat força bé,i a la sortida del cole hem pujat amb el seu
cosí a casa a jugar.
Ha començat a ploure just a l'hora d'anar a recollir els nens,i és q aquest hivern està sent ben boig.Total quatre gotes i poca cosa més.
Avui ho faré curtet i m'en aniré a dormir d'aquí a poquet,aviam si recupero el son perdut.
També he dinat sola,ja és el segón dia aquesta setmana,doncs al taller tenen feina complicada
i això els fa anar de bòlit.....
Día estrany....
Espero llevar-me millor demà,supsoso q tbé va en funció del temps q fa i q tbé ens fem grans i
comencen a fer mal coses,,,q hi farem, és llei de vida.
He tingut singlot,crec q feia anys q no en tenía,no recordo la última vegada q el vaig patir...en fí
tot raret.
M'han fet una enquesta x telefon preguntant-me coses de política...i sincerament hi havía coses
q no tenía ni idea de q contestar...i em parlava tant depressa l'enquestadora,q li havía de fer repetir la pregunta pq no m'enterava del q m'estava dient....Mentre feia l'enquesta,l'adrià anava fent incursions amb el SUPERSIMÓN a la meva habitació (en marxa es clar)i jo l'havía d'anar treient fora pq no em deixava sentir.....
En fi, aquest és un resum del q ha estat el dia d'avui,demà més, suposo...depèn de les ganes q tingui d'escriure.
Bona nit!!!!!!!!!!!

RABIETES....JA NO TOQUEN!!!!!

Doncs si,ahir a la tarda l'Adrià va agafar una enrrabiada de por,tant grossa era
q se li va omplir el cos d'unes ronxetes vermelles.Jo desbordada,cada cop era
pitjor,i al final bofetada al canto q no va servir perque reaccionés, sino, tot el
contrari.
A mi m'havíen dit q la època de les rabietes era de 3 a 4 anys,pos el meu ja té
5 i d'aquí a 3 mesos farà els 6.....
Sincerament, tinc ganes de passar aquesta etapa,q posi una mica de seny,de
calma,q faci una mica de cas,q deixi q li expliquem les coses,q no es tapi les orelles
i digui:NO SENTO, NO SENTO, NO SENTO.....I Tu amb tota la paciencia i la bona
voluntat intentes explicar-li les coses pq les vagi entenén i vagi madurant.
Abans quan erem petits,crec q no ens donaven tantes explicacions de les coses,ens
fotíen una OSTIA i a còrrer...i en aquells moments sentíes una ràbia i un odi envers
a persona q te la havía fotut....Ara penso,doncs el meu fill deu sentir el mateix q jo
en aquelles circumstàncies.

Avui ha estat una tarda una mica més tranquil.la tot i que per conseguir q es despullés
i entrés a la dutxa,ha passat més de mitja hora(desesperant)
A veure q tal va demà.
I la setmana q vé ,tinc tutoría amb la mestre,comentaré tot això a veure q li sembla.
Bona nit!!!

Marcians???

Bé , avui hem aconseguit col.locar els "CUERNOS" de Marciano
en el gorro de piscina , si sóc sincera, ho ha fet el Carlos ,pq jo
sóc incapaç,els treballs manuals no són el meu fort.

Canviant de tema....
Hem passat la tarda cel.lebrant l'aniversari de la Paula .G que
ja ha complert 9 anys...Deu meu q grans es fan els nens.
Hem begut cava i hem picat un berenar -sopar....de conya
ja no ha calgut fer el sopar....
Ara ja m'en vaig a dormir q ja no sé q més dir....

Bona nit!!!!!!

Sábado...Sabadete

Día de compres....
Comprar gorro de piscina de color verd per la disfressa de carnestoltes del cole del nen.
Doncs resulta ser,q van de MARCIANOS!!!! i es clar ara hem de cosir 2 CUERNOS fets d'una mena de tub de plàstic tipus com els q es fan servir per passar cables elèctric x dins.....
Com cosir uns tubs de plàstic,,,,complicat el tema,ja veurem com en sortim d'aquesta...
Un fred de nassos per al carrer i ventolera q no falti..sembla q últimament el vent s'ha instal.lat aquí i no ens deixa.
Entrem a una botiga de roba de nens pels volts del Mercat de Sant Antoni, doncs he vist uns pantalons verds a l'aparador(per la disfressa de MARCIANO) i li volem provar 2 talles....
el nen ens fa sortir del emprovador pq s'ho vol provar tot sol...sortim i el deixem...
al cap d'una estoneta entro a veure si ja s'els havía posat,,i el nen a terra assegut i passant de tot...i diu q no s'els prova q no vol....
I ara q fem???
Pos intentar convènce'l a les bones...res a fer....dient-li q jo l'ajudava...res de res
Finalment uuna de les dependentes per cert encantadora,ha entrat amb ell al'emprovador i ha aconseguit q es posés els pantalons...
Resumint: no li anaven bé i no els hem comprat
PREGUNTA!!!!!
Hem d'anar sempre muntant el número per tot arreu???
Hi ha situacions q desborden i no saps q fer...
I tot el dia pràcticament ha sigut així..de puteig en puteig.....
ESGOTADORRRRR!!!!!
PREGUNTA!!!!
Els nens han nascut per putejar,acabar la paciencia,esgotar i cabrejar als pares????
RESPOSTA!!!!
Jo crec q si,pq si no...no té gracia ser nen...
En fi,no hi ha res fàcil a la vida,i com no l'educació dels nens tampoc ho és...
Bona nit!!!!

Embolic total!!!!!

No se ni el q estic fent....un embolic,al menys se q he encertat el títol del Blogg,,pq altra cosa no se.....
No m'aclareixo i ja s'em tanquen els ulls,doncs serà qüestió d'anar a descansar ....
Continuarà.....