dissabte, 14 de febrer del 2009

SANT VALENTÍ I EL JAPONÈS!!!!

Aquest matí hem anat a fer la passejada amb el gegant Raimundi de l'escola,hi havía força gent,i el Raimundi el portava el Jordi(pare de l'Anna Villén).Ens hem trobat a la Xènia,Nil, Àlex, la Lluna ,Anna,Mar,Margarita.....Ha estat força bé
Per la tarda hem fet alguna compra i al vespre hem decidit,ja q és sant Valentí anar els 3 a sopar a un japonès,l'Adrià. eñ Carlos i jo.Jo no hi havía anat mai encara i em feia il.lusió.
Al entrar al Restaurant, força penya,quasi totes les taules plenes,però quedava una tauleta per nosaltres.Hem demanat dos menús d'aquests de cap de setmana q consta de 4 plats.L'adrià tota l'estona cridant: SUSHI, SUSHI,SUSHI,SUSHI....I nosaltres: calla, no cridis q aquí no es pot cridar,q la gent està tranquil.la sopant.Altra cop...SUSHI;SUSHI....
Per fi van arribant els plats i....ostres només hi han palillos....els palillos de l'adrià, han anat per terra com 10 vegades,ha provat una salsa i com q picava ...ha escupit..imagineu-vos el show....
després porten els fideus,i es clar l'adrià,més fideus fora el plat q dins,doncs ell s'els volía menjar amb els palillos....jo q ja m'emprenyo,començo a recollir-li els fideus de la taula i li poso dins el plat,es mosqueja...i enganxa uns fideus amb els palillos de tal manera,q un fideu(llarg)vola dels palillos del nen a l'esquena d'un noi q hi havía en una taula propera.......jo, em tapo la cara ...el Carlos i jo ens comencem a descollonar de riure...no hi ha per menys,,,
Per sort el fideu ha caigut a terra...el q no sé ,és si la parella del noi q estava de cara a nosaltres,ha vist la jugada del fideu....Quina vergonya!!!!!!!
Es q el q no passi anant amb nens....i és q hi ha una dita q diu...
QUIEN CON NIÑO SE ACUESTA...MOJADO SE LEVANTA...

Salut i bona nit!!!!

dijous, 12 de febrer del 2009

LA MALEDICCIÓ DEL PARKING!!!!!! SEGONA PART

Aquest Diumenge tornem a entrar al parking,l'Adrià i jo baixem del cotxe i al Carlos aparca a la plaça.Sortim del parking pijant el botó per activar el mecanisme d'apertura de la porta automàtica i sortim.Llavors entre un senyor mentre comença a tancar-se la porta,jo q ho veig faig: AYAYAY!!!!! i l'home ajup el cap i comença o còrrer per poder passar i q la porta no li doni al cap.Imagineu-vos el q vé a continuació.......
L'home d'uns 50 i pico d'anys´, es fot de morros a terra completament estirat,boca avall.No s'aixeca,entro corrents per ajudar-lo,però li dic q no s'aixequi tot sol,q s'esperi q es pot marejar,crido al Carlos i li dic q m'ajudi a aixecar-lo,(no vegis el q pesa l'home,un culló de mico)i es clar es mareja i el fem seure fora q li toqui l'aire.El Carlos l'acompanya a casa,sembla q té mal al ombro o al braç.
Avui me l'he trobat a la farmacia amb el braç en cabestrell i amb un picot de receptes del metge,li anava a preguntar com estava ,però,amb la trompada no es deuría quedar amb la meva cara i no m'ha dit res,jo,tampoc.
Ara cada vegada q entro al parking o surto, vull sortir depressa, no m'agrada estar-m'hi gaire,no sigui q en torni a passar alguna....

CONCLUSIÓ:

ELS PARKINGS NO M'AGRADEN!!!!!!!!!!!!!!
ANEU AMB COMPTE.....JEJEJEJE

LA MALEDICCIÓ DEL PARKING!!!!!! PRIMERA PART.

Estic fent el sopar i m'he recordat d'una cosa q ens ha passat aquest cap de setmana passat.
Bé,primer explicaré unaltra més llunyana.
Un cap de setmana entrant al parking on deixem el cotxe,va entrar un veí amb una Scoopy.
És un xicot jove d'uns 30 i pico anys i té una alçada d'un metre85cm aprox.Després de xerrar animadament una estoneta amb ell,ens disposem a sortir del parking i el xicot,engega la moto i arrenca......de tal manera q la moto rellisca...es fot una òstia considerable i xoca amb una de les columnes del parking.Queda estès a terra,inmòbil....
Jo amb un ensurt de por,amb les cames tremol.lant,ens acostem a ell i el cridem i no es mou, ni parla,no diu res....em penso q s'ha mort...angoixa total,suor freda.....
El Carlos s'acosta i el toca,i el nen i jo mirant l'escena dantesca sense moure'ns,jo estic paralitzada.Per fi , el xicot aixeca un braç i ens diu q no l'aixequem, q el deixem un moment ajegut a terra.Finalment el Carlos l'ajuda a aixecar poc a poc i li diu si està bé, q si vol l'acompanya a l'hospital,el noi diu q no,q està bé.
Després, ja a casa,ho comentem i li dic al Carlos la sensació q he tingut.Em sembla q quan el noi perd el control de la moto,és com si s'ahgués marejat abans de caure o hagués perdut el món de vista.Llavors el Carlos em diu q és possible,q aquest noi va tenir un accident feia un any i que havía estat de baixa força temps....
Tot va acabar bé,per sort.

dimecres, 11 de febrer del 2009

RARA...RARA...

Aquest matí m'he aixecat rara...mal de clatell,lleuger mal de cap,però clar, ahir vaig anar a dormir tardet,(poques hores de son).
Al llarga del dia el mal de cap s'ha anat agreujant i m'he pres un ibuprofè,ha trigat a fer-me efecte.
L'Adrià ha tingut un dia tranquil,s'ha portat força bé,i a la sortida del cole hem pujat amb el seu
cosí a casa a jugar.
Ha començat a ploure just a l'hora d'anar a recollir els nens,i és q aquest hivern està sent ben boig.Total quatre gotes i poca cosa més.
Avui ho faré curtet i m'en aniré a dormir d'aquí a poquet,aviam si recupero el son perdut.
També he dinat sola,ja és el segón dia aquesta setmana,doncs al taller tenen feina complicada
i això els fa anar de bòlit.....
Día estrany....
Espero llevar-me millor demà,supsoso q tbé va en funció del temps q fa i q tbé ens fem grans i
comencen a fer mal coses,,,q hi farem, és llei de vida.
He tingut singlot,crec q feia anys q no en tenía,no recordo la última vegada q el vaig patir...en fí
tot raret.
M'han fet una enquesta x telefon preguntant-me coses de política...i sincerament hi havía coses
q no tenía ni idea de q contestar...i em parlava tant depressa l'enquestadora,q li havía de fer repetir la pregunta pq no m'enterava del q m'estava dient....Mentre feia l'enquesta,l'adrià anava fent incursions amb el SUPERSIMÓN a la meva habitació (en marxa es clar)i jo l'havía d'anar treient fora pq no em deixava sentir.....
En fi, aquest és un resum del q ha estat el dia d'avui,demà més, suposo...depèn de les ganes q tingui d'escriure.
Bona nit!!!!!!!!!!!

dimarts, 10 de febrer del 2009

RABIETES....JA NO TOQUEN!!!!!

Doncs si,ahir a la tarda l'Adrià va agafar una enrrabiada de por,tant grossa era
q se li va omplir el cos d'unes ronxetes vermelles.Jo desbordada,cada cop era
pitjor,i al final bofetada al canto q no va servir perque reaccionés, sino, tot el
contrari.
A mi m'havíen dit q la època de les rabietes era de 3 a 4 anys,pos el meu ja té
5 i d'aquí a 3 mesos farà els 6.....
Sincerament, tinc ganes de passar aquesta etapa,q posi una mica de seny,de
calma,q faci una mica de cas,q deixi q li expliquem les coses,q no es tapi les orelles
i digui:NO SENTO, NO SENTO, NO SENTO.....I Tu amb tota la paciencia i la bona
voluntat intentes explicar-li les coses pq les vagi entenén i vagi madurant.
Abans quan erem petits,crec q no ens donaven tantes explicacions de les coses,ens
fotíen una OSTIA i a còrrer...i en aquells moments sentíes una ràbia i un odi envers
a persona q te la havía fotut....Ara penso,doncs el meu fill deu sentir el mateix q jo
en aquelles circumstàncies.

Avui ha estat una tarda una mica més tranquil.la tot i que per conseguir q es despullés
i entrés a la dutxa,ha passat més de mitja hora(desesperant)
A veure q tal va demà.
I la setmana q vé ,tinc tutoría amb la mestre,comentaré tot això a veure q li sembla.
Bona nit!!!

diumenge, 8 de febrer del 2009

Marcians???

Bé , avui hem aconseguit col.locar els "CUERNOS" de Marciano
en el gorro de piscina , si sóc sincera, ho ha fet el Carlos ,pq jo
sóc incapaç,els treballs manuals no són el meu fort.

Canviant de tema....
Hem passat la tarda cel.lebrant l'aniversari de la Paula .G que
ja ha complert 9 anys...Deu meu q grans es fan els nens.
Hem begut cava i hem picat un berenar -sopar....de conya
ja no ha calgut fer el sopar....
Ara ja m'en vaig a dormir q ja no sé q més dir....

Bona nit!!!!!!