dimarts, 17 de febrer del 2009

MAL COMENÇAMENT!!!

He començat la setmana malament,amb tot el cos adolorit,el nen m'està donant molta guerra,i és q ja no sé com tractar-lo.Perquè donen tanta guerra els nens de 5 anys??
avui he tingut tutoría amb la mestre,i ha anat millor del q esperava.
Resumint:a escola té un comportament correcte i a casa és unaltra història.I és q té un caràcter molt fort,de qui l'haurà heredat??
Paciencia m'han dit,però, i quan s'acaba la paciencia , que? eh?
Quan n'ésuna darrera de l'altra,de vegades tinc la sensació de q estic a punt d'explotar,i si m'he de contenir i no fer-ho.....on va a parar tot això??
Molt senzill,al meu punt feble,la meva esquena,cervicals i ronyonada.Encara estic adolorida,tot i q fa dies q m'estic medicant,i és q el nen pesa 23 kg i ja no puc amb ell,em desmunta!!!!
PACIENCIA,PACIENCIA... que he de comptar 1,2,3.....???
Intento parlar amb ell, i dic:ADRIÀ VINE Q VULL PARLAR AMB TU, CALMAT....
i ZAS em llença pel cap dos coixins,desmunta el sofà del menjador llençant els coixins per terra com si fós un POSESO,em torna a llençar els coixins,corre cap a la meva habitació,s'enfil.la al meu llit i agafa els coixins gegants q hi tinc al damunt i tornem'hi....em fot garrotada amb els coixins altra cop.
Estic esgotada,té una energía inesgotable....
M'en vaig a dormir q no puc més.
Bona nit!!!!

dilluns, 16 de febrer del 2009

EM FEIA IL.LUSIÓ.......

Un grup de pares van proposar de disfressar-nos per Carnestoltes,ja q és l'ultim any q els nens estaràn al'escola petita(l'any q vé ja aniràn a la gran)i per fer caxondeo, es va proprosar una disfressa.Quan ja pràcticament està tot el material comprat per confeccionar la dita disfressa,no diré quina pq si no perd la gracia,ja ho diré més endavant,doncs resulta q el preu del material, puja més del q jo pensava,i total només ho portaría posat mitja hora.
CRITIQUES CASOLANES:
que si és massa pasta x fer el número,que si no ho trobo normal,q no queda bé, q si el preu és excesiu,q són 30 euros d'aquí, més 10 d'allà i q to va sumant.
RESUMINT:
Que ja no em fa il.lusió disfressar-me pq me l'han fet perdre ,es clar q tota la culpa és meva,pq d'entrada ja hagués hagut de dir q jo no em disfressava,però és q vull estar a totes i no pot ser.
La vida és així,i avui es clar li havía de dir a les altres mares q no comptin amb mi,després d'haver anat ahir a buscar el meu tros de FOAM per construir una part de la meva disfressa.
Pensava q s'enfadaríen amb mi, i tot el diumenge vaig estar donant-li voltes,com de costum...penso massa les coses i menjo molt el tarro,no hi puc fer més sóc així.
Entre el mal d'esquena q he passat , q encara m'estic empastillant,la discusió amb el meu respectiu,el seu mal humor per lo de la seva mare ingressada i jo q estava com una figa flor.....
avui només tenía ganes de plorar.Estic tonta....
I ara ja m'en vaig a sobar q les parpelles tbé se m'han relaxat amb el Myolastàn aquest i ja haig de fer esforços per mantindren desperta....TOYDROGÀ!!!!!
NANITTTT!!!!!!!!!!!!!!