PER ANIMAR-SE...

Avui, com quasi cada dijous,he agafat la moto x anar a dinar a casa els papes.....feia tant vent..q tenía la sensació d'anar volant.....
Havíem de cel.lebrar l'aniversari del meu pare,q va ser el passat 27 de Febrer.Ma germana s'encarregava dels regalets(pijama i jersei d'entretemps)i jo del pastís o algu similar on poder posar unes espelmes.Entro a una botiga de xinesos i aixxx...ara no m'en recordo si en fa 71 o 72..OSTI TU!!!!Mira per sid de cas,compro el 7,el 1 i el 2..per no ESPIFIAR-LA...En feia 72.
Quina memòria la meva.....ja em passa com la meva mare...q explico les coses varies vegades,se m'obliden d'altres,i és q l'edat ja ho té això,anem perdent neurones.
Ma mare malalta i amb antibiòtics,i és q la dona no aixeca cap,en surt d'una i n'enganxa unaltra.
M'on pare...aixxx m'on pare...és un cas apart.Té uns atacs de tos q fins i tot li fan mal les costelles..però NOOOORRRR, no va al metge,li agrada ser ell, el seu propi metge...parlo amb ell:
JO:papa, i no hauríes d'anar al metge???
PAPA:,nooo,jo ja em prenc...(OJO AL DATO):LA ACETILCISTEÍNA per expectorar,LA TOSEÍNA,per els atacs de tos,EBASTEL , quan tinc el nas taponat...PARACETAMOL, per el costipat i mal de cap...
JO:papa, t'estàs automedicant,hauríes d'anar al metge i que t'auscultés bé i et mirés...
PAPA: que no vaig al metge!!!(amb un to, ja com enfadat)
MA GERMANA:és q jo al.lucinuuuu,et prens el q et dona la gana, fas el q vols amb els medicaments!!!
JO:és inútil dir res, és un tossut i encara q ens desganyitem,no aconseguirem res.


Així són les coses i així us les he explicat..juasjuasjuas...(Això no ho diu el Hilario Pino??)