dimarts, 24 de febrer del 2009

Preguntes d'un nen de 5 anys...

Ja fa uns dies q el meu fill de 5 anys,comença a fer preguntes sobre moltes coses...però la d'aquest matí,ja m'ha deixat una mica "p'allà"..penseu q jo als matins necessito cert temps pq el meu cap comencia a funcionar amb normalitat,i no tinc masses ganes de xerrar ni d'altres histories.
ADRIÀ:mama,com es formen els nens a la panxa....
JO: a veure , un momentet.
ADRIÀ: mama, oi q dins de la panxa està tot fosc???
JO: si,està fosc....
Jo no se si li he sabut explicar bé..tot el matí q li estic donant voltes,però li he dit tal i com m'ha sortit en aquell moment...
JO: doncs quan el papa i la mama s'estimen,el papa li envía a la mama els espermas....q són petitets i amb una cueta,i van corrent uns quants,com si nedessin cap a `l'òvul de la mama,q és
rodonet,i es queden tots allà.Però només un pot entrar dins....
ADRIÂ: clar,jo...
JO: si , més o menys...llavors es va fent gran,gran, gran i poc a poc es va formant el bebé....
ADRIÂ: si, jo q era molt petit i em vaig fer gran a dins la panxa....
JO: si, Adrià...i després d'un temps vas nèixer.

No se si li he explicat prou bé...estic pensant ara,de buscar un llibre d'aquests q expliquen tot el procés pq m'ajudi una mica més a explicar-li i q ho entengui.

M'imagino q les preguntes aniràn en augment,ja veurem quina serà la següent...
També està en la edat d'anar preguntant....
Doncs ja sabeu.els q tingueu nens d'aquesta edat....estigueu preparats pq comença la batería
de preguntes...

Que tingueu un bon dia!!!!!!

Sylvi.

Sopar ex-companys escola quasi 30 anys després...

Doncs si,mitjançant aquesta eina q molts fem servir(Facebook),ens hem anat trobant uns quants amics,entre ells,antics companys de classe,i jo com a creadora de l grup,s'em va demanar q organitzés un sopar.
El sopar finalment es va fer el passat Dissabte 21 de Febrer,després d'uns quants embolics q vaig tenir a l'hora de fer la reserva,posterior anul.lació i finalment canvi de lloc del sopar,amb la ajuda inestimable dels meus amics Núria i jordi...q faría sense ells.
La trbada va anar molt bé, vem riure,vem recordar antigas "batallitas" i el temps va passar volant.Erem només 10,aviam si mica en mica anem trobant més gent i tornem a fer una trobada una mica més nombrosa.
Tots estavem nerviosos per veurens i ens feia molta il.lusió.
Fins la propera....