dijous, 4 de juny de 2009

diumenge, 24 de maig de 2009

Dinar d'aniversari Adrià.....

Aquest 23 de maig, l'adrià ha fet 6 anys.Com cada any,hem anat a dinar amb la family.Cada vegada anem a un lloc diferent,per això d'anar variant.
Doncs bé, aquest any hem escollit Can Subirans a Arenys de Munt.
Teníem taula resevada a les 14h del migdia,i a les 13'30 ja erem quasi tots per allà.Feia molta calor i el sol picava d'allò més,així q hem segut fora a les tauletes de plàstic i ens hem provist de 2 grans parasols,doncs els sol no s'aguantava,i hem demanat begudes fresquetes,tot fent temps a que arribés tothom i després entrar a dinar.
Tot el dinar ha trancorregut amb normalitat,tothom menjant i bebent,els nens aixecant-se de la taula,(com sempre)tant bon punt havien acabat els seus plats, per anar fora a jugar.
Al final del dinar,el meu pare s'ha sentit marejat i li ha dit a la meva mare q sortia fora a prendre l'aire.......i bluffffff,s'ha quedat pàlit, pàlit,i fins i tot ha perdut la consciencia durant uns 5 ó 8 segons.Imagineu-vos,jo encara era asseguda acabant el meu plat,i el meu germà m'ha avisat del q passava,i miro x la finestra del restaurant i veig a la meva mare...plorant....el meu pare assegut en una de les cadires de plàstic ,i gent al seu voltant.
Surto corrents i li veig la cara....deu meu!!! si sembla un mort!!!
Per sort,acabava d'arribar una noia amb la seva família per dinar,molt agradable,ens ha explicat q era enfermera i no ens ha deixat fins q ha trucat a una ambulancia,q en 15 minuts ha arribat.
Arribada de l'ambulancia:
baixen els ambulancieros....i es comencen a donar petons i abraçades amb l'enfermera q els ha trucat i que ha atès molt amablement al meu pare....
Jo "flipo"....la situació em supera....
De cop, veig al meu pare a l'ambulancia ficat on li prenen la presió i ma mare s'acomoda al seient del davant tot cordant-se el cinturó.....s'en van a l'hospital de Mataró,jo li demano les claus del cotxe per portar-los després de la moguda cap a casa i x anar a l'hospital..
Els demés, s'en van amb els nens aun parc d'aventura q hi ha més avall ,a fer tirolines i circuits en un bosc vertical......
Jo,m'ho perdo tot i m'en vaig amb ma germana Gemma i en Dani cap a l'hospital de mataró.
Arribem allà sense problema ,amb l'altra germà meu de guia amb el seu cotxe...i jo enganxada al seu darrera.
Un cop dins de l'hospital, veiem a un actor català: Eduard Farelo,q tbé estava d'urgencies......quines coses...
Un cop fetes les proves pertinents,i m'on pare ja estabilitzat, el donen d'alta i ja podem marxar cap a Barcelona ( a casa)
En l'informe posa algu així com qu ha tingut : un "síncope bagabal" o algu similar.....traduïnt:
una mena d'agobio,que dóna aquests símptomes....lloc tancat, calor, gent,angoixa, mareig,fins i tot pèrdua de consciencia...
Finalment, hem arribat tots a casa sans i estalvis.
Per fi he pogut provar el cotxe del meu pare,q fa només un anyet q se l'ha canviat.....
Mira, dintre de lo dolent,,,hem de treure lo bo.
Ara m'en vaig a dormir, q estic molt cansada!!!!
Nanit a tothom!!!!

dimarts, 31 de març de 2009

On és la primavera??

Van anunciar q ja estava aquí la primavera,vem adelantar una hora en els nostres rellotges.
Molts , ja havíem desat la roba d'hivern més gruixuda, després d'uns dies fantàtics de sol i bonança.
Portem no se quants dies sense veure el sol.Això em deprimeix,plou, plou i plou,quin pal.
Tinc ganes de q surti el solet,de poder fer vida fora,d'anar a la platja,de fer servir les terrassetes...
Haurem d'esperar una mica més.
Continúa plovent, i demà i passat demà segurament per el q estàn dient els del temps.
Paciencia.....
Resumint,hem rescatat edredons,jerseis,jaquetes d'hivern....i és q fa fresqueta.....
Esperarem aviam que ens espera per Setmana Santa...aiaiaiaiiii
Bona nit!!!!

divendres, 20 de març de 2009

AL METRO..NO US DEIXEU ACORRALAR....

Explicaré el q li va passar fa uns dies al meu pare, de 72 anys,dins d'un vagó del metro.
Imagineu-vos la escena:
metro a tope de gent,el meu pare puja i es sitúa prop de la porta,on hi ha com una mena de reposa-culs.Doncs resulta q just en aquesta zona de les portes,la càmara de vigilancia no hi arriba,queda com un punt mort.
De sobte,se li col.loquen 3 paios com armaris per el seu voltant.Un se li posa just al costat,unaltra s'agafa ala barra posant-li el braç ,a l'alçada de la cara i tapant-lo pràcticament,ah i l'últim se li planta al davant.M'on pare es comença a posar nerviós i veu q alguna cosa extranya li està passant.Arriba a la seva parada i sense saber ben bé perquè,es posa la ma a la butxaca de la jaqueta abans de baixar i nota una ma dins la seva butxaca.Diu :treu la ma d'aquí COLLONS!!!!!! i llavors es gira i veu als paios mirant-lo amb cara amenaçadora.Baixa del metro,es dirigeix cap a casa,i va pensant en el q li ha passat.Arriba a casa tremolant com una fulla i li han de donar alguna cosa(tipus aigua del Carme) perque es refaci del ensurt.
La meva mare va dir, q mentre li anava explicant la historia,anava perdent la veu i tremol.lant.
Per sort,ni li van prendre res,ni li van fer res.
Li vaig preguntar per l'aspecte dels paios aquests.....més o menys ja m'ho imaginava..........
Paios de 1m80cm o 1m 90cm, ben vestits,amb jaquetes de pell,complexió forta,morenos,amb faccions dures(nas gros ).....Deduint....Kosovars o Rumanesos o d'algún país de l'est.
No us deixeu acorralar,intenteu posar-vos per el mig del vagó,és més segur i les càmeres estàn gravant.
I això és tot.
Bona nit!!!!

Ja Tik akí!!!!!

Uff,ara feia dies q no escribía,(és q no en tenía ganes)doncs a veure si em torno a animar i segueixo el ritme.
Sembla q arriba el bon temps,però no us refieu,q el Març ,Marçot...és un més fotudot.
Encara hi ha que arrossega la grip..d'altres ,costipats molt forts...i ja estàn avisant de les temudes
al.lergies,que estiguem preparats,pq com q aquest hivern ha sigut fred i plujós....tindrem al.lergies a dojo...i és q la primavera la sang altera.....
L'altra dia el meu fill .em va dir q no vol anar el curs q vé a l'escola gran....i jo li vaig preguntar el perquè....em va dir :és q no sé si sabré fer les feines del Virolai.
Jo li vaig dir q si,q no es preocupi q li ensenyaràn tot molt bé i aprendrà moltes coses.
Suposo q això li deu venir de família,lo de fer anar el coco vull dir,q a la meva family,en sóm especialistes.Ja està pensant en el q vindrà.
Res més,q aquest Dissabte tornen a baixar les temperatures,(ja ho deia jo abans...)i després tornaràn a pujar i així succesivament.
Ah, se m'oblidava,la setmana q vé torna a haver-hi entrega de medalles,com cada final de més...ja veurem com anem d'estrés i de nervis.No m'acaba de convèncer aquest sistema,però ja s'en ha parlat bastant del tema,i el Carlos em diu q no li doni tantes voltes a les coses..ja estem!!!!a lo de donar-li al coco,q les coses no són tant complicades,q nosaltres sóm els q les compliquem.
No sé,diferents punts de vista,tbé és bo sentir totes les opinions,però cadascú té la seva.
Apa ,doncs,fins unaltra estona.

dimarts, 10 de març de 2009

SUPERMAMI!!!!

Això d'escriure cada día s'em fa difícil.Avui ha estat el día més tranquil.L'Adrià ha estat castigat sense parc i sense tele...i és q ahir va muntar la de Sant Quintín.Semblava la niña del Exorcista ,però en nen es clar.Així q la mami, es posa dura i no pensa deixar-li passar ni una.
A partir d'ara les coses se les haurà de guanyar i fer les seves feines....q si no ens posem les piles..això de fer de mama, no xuta ni a la de tres.
He estat reflexionant tot el dia i he decidit fer una mena de panell amb normes a seguir cada dia....ho hem fet a la pissarra de la seva habitació,,entre els dos,i la veritat és q avui ha estat suau com la seda.Es a dir, q he posat en pràctica consells de la Supernanny, q tantes vegades he vist x la tele.A final de més, farem el recompte i si ha sortit tot bé...hi haurà premi.M'ha demanat si podrà jugar a l'ordinador(ara fa molt temps q no li deixem)i mira...ben pensat...és un bon premi.
Li he explicat q les coses s'aconsegueixen demanant-les bé,sense rebequeríes ni plors, ni crits...ah i sobretot sense dir paraulotes,,,q últimament tenim un assortit repertori.
Que difícil es fa tot de vegades,i és q hi ha moments q em colapso,i no sé cap on tirar o per on sortir-m'en.
Suposo q m'ho haig d'agafar amb paciencia i calma,però amb fermesa.
Així és la vida,moments bons i tbé de dolents...seguirem lluitant com sempre,sense defallir....
i fent de supermami o supernanny....q al cap i a la fi,és el q toca no??
Demà més..aviam com va el dia.
Bona nit!!!!

dilluns, 9 de març de 2009

DEMÀ SERÀ UNALTRA DIA....

Doncs jo avui, estic molt cansada,de coco sobretot....q he tingut una tarda de "megarxirabieta",que m'he quedat pallà.
S'em tanquen els ulls i no puc pensar amb claredat,o sigui q ho deixaré per demà o
demà passat,no m'ho vull imposar com una obligació,si no com una descàrrega i quan em vingui
de gust.
Apa doncs !!!
bona nit!!