diumenge, 24 de maig de 2009

Dinar d'aniversari Adrià.....

Aquest 23 de maig, l'adrià ha fet 6 anys.Com cada any,hem anat a dinar amb la family.Cada vegada anem a un lloc diferent,per això d'anar variant.
Doncs bé, aquest any hem escollit Can Subirans a Arenys de Munt.
Teníem taula resevada a les 14h del migdia,i a les 13'30 ja erem quasi tots per allà.Feia molta calor i el sol picava d'allò més,així q hem segut fora a les tauletes de plàstic i ens hem provist de 2 grans parasols,doncs els sol no s'aguantava,i hem demanat begudes fresquetes,tot fent temps a que arribés tothom i després entrar a dinar.
Tot el dinar ha trancorregut amb normalitat,tothom menjant i bebent,els nens aixecant-se de la taula,(com sempre)tant bon punt havien acabat els seus plats, per anar fora a jugar.
Al final del dinar,el meu pare s'ha sentit marejat i li ha dit a la meva mare q sortia fora a prendre l'aire.......i bluffffff,s'ha quedat pàlit, pàlit,i fins i tot ha perdut la consciencia durant uns 5 ó 8 segons.Imagineu-vos,jo encara era asseguda acabant el meu plat,i el meu germà m'ha avisat del q passava,i miro x la finestra del restaurant i veig a la meva mare...plorant....el meu pare assegut en una de les cadires de plàstic ,i gent al seu voltant.
Surto corrents i li veig la cara....deu meu!!! si sembla un mort!!!
Per sort,acabava d'arribar una noia amb la seva família per dinar,molt agradable,ens ha explicat q era enfermera i no ens ha deixat fins q ha trucat a una ambulancia,q en 15 minuts ha arribat.
Arribada de l'ambulancia:
baixen els ambulancieros....i es comencen a donar petons i abraçades amb l'enfermera q els ha trucat i que ha atès molt amablement al meu pare....
Jo "flipo"....la situació em supera....
De cop, veig al meu pare a l'ambulancia ficat on li prenen la presió i ma mare s'acomoda al seient del davant tot cordant-se el cinturó.....s'en van a l'hospital de Mataró,jo li demano les claus del cotxe per portar-los després de la moguda cap a casa i x anar a l'hospital..
Els demés, s'en van amb els nens aun parc d'aventura q hi ha més avall ,a fer tirolines i circuits en un bosc vertical......
Jo,m'ho perdo tot i m'en vaig amb ma germana Gemma i en Dani cap a l'hospital de mataró.
Arribem allà sense problema ,amb l'altra germà meu de guia amb el seu cotxe...i jo enganxada al seu darrera.
Un cop dins de l'hospital, veiem a un actor català: Eduard Farelo,q tbé estava d'urgencies......quines coses...
Un cop fetes les proves pertinents,i m'on pare ja estabilitzat, el donen d'alta i ja podem marxar cap a Barcelona ( a casa)
En l'informe posa algu així com qu ha tingut : un "síncope bagabal" o algu similar.....traduïnt:
una mena d'agobio,que dóna aquests símptomes....lloc tancat, calor, gent,angoixa, mareig,fins i tot pèrdua de consciencia...
Finalment, hem arribat tots a casa sans i estalvis.
Per fi he pogut provar el cotxe del meu pare,q fa només un anyet q se l'ha canviat.....
Mira, dintre de lo dolent,,,hem de treure lo bo.
Ara m'en vaig a dormir, q estic molt cansada!!!!
Nanit a tothom!!!!

1 comentari:

  1. Nenaaaa! quina moguda vam tenir ehh, sort que va passar als postres i per lo menys vam poder dinar i sobre tot que tot va quedar en un ensurt i res més!! però vaja telaaaa, sort de tu que vam poder tornar a casa, després!! muaaaaaaks

    ResponElimina