dijous, 12 de febrer de 2009

LA MALEDICCIÓ DEL PARKING!!!!!! PRIMERA PART.

Estic fent el sopar i m'he recordat d'una cosa q ens ha passat aquest cap de setmana passat.
Bé,primer explicaré unaltra més llunyana.
Un cap de setmana entrant al parking on deixem el cotxe,va entrar un veí amb una Scoopy.
És un xicot jove d'uns 30 i pico anys i té una alçada d'un metre85cm aprox.Després de xerrar animadament una estoneta amb ell,ens disposem a sortir del parking i el xicot,engega la moto i arrenca......de tal manera q la moto rellisca...es fot una òstia considerable i xoca amb una de les columnes del parking.Queda estès a terra,inmòbil....
Jo amb un ensurt de por,amb les cames tremol.lant,ens acostem a ell i el cridem i no es mou, ni parla,no diu res....em penso q s'ha mort...angoixa total,suor freda.....
El Carlos s'acosta i el toca,i el nen i jo mirant l'escena dantesca sense moure'ns,jo estic paralitzada.Per fi , el xicot aixeca un braç i ens diu q no l'aixequem, q el deixem un moment ajegut a terra.Finalment el Carlos l'ajuda a aixecar poc a poc i li diu si està bé, q si vol l'acompanya a l'hospital,el noi diu q no,q està bé.
Després, ja a casa,ho comentem i li dic al Carlos la sensació q he tingut.Em sembla q quan el noi perd el control de la moto,és com si s'ahgués marejat abans de caure o hagués perdut el món de vista.Llavors el Carlos em diu q és possible,q aquest noi va tenir un accident feia un any i que havía estat de baixa força temps....
Tot va acabar bé,per sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada